Tasca 4. LIKE A GIRL
NO ENTRENES TANT, QUE NO PAREIXERÀS EN ABSOLUT FEMENINA
Vos preguntareu a què es ve el títol. Bé, eixa és una de les moltes frases estereotipades que he escoltat des que em vaig iniciar en el món de l'entrenament de força. És un exemple del dany que han fet (i continuen fent) els estereotips de gènere de cada esport. A hores d'ara, faig cas omís de qualsevol comentari d'eixe tipus, de fet, no m'influïxen per a res. No obstant això, després de la visualització del vídeo "Like a girl", de la campanya "Always", (el qual adjunte a continuació), m'he enrecordat de la quantitat de moments en els que la meua autoconfiança s'ha vist afectada pels prejudicis respecte al paper de les dones en l'esport.
Si ens fixem bé en el vídeo, se'ls demana a les dones i hòmens adults, que executen accions la mestria de les quals s'associa només als hòmens, mentres que en el sector femení es pensa que hi ha certes carències quant a la correcta realització d'estes: colpeja com una xiqueta, llança com una xiqueta, corre com una xiqueta... El més impactant no és que tots els subjectes adults duen a terme l'acció d'una forma maldestra i poc eficient, sinó que també el xiquet menut té eixa concepció negativa e infravalorant del símil "com una xiqueta". Aquesta observació em fa pensar que, per desgràcia, ja des d'edats primerenques duen la "motxilla carregada de prejudicis".
Tals prejudicis, s'arrosseguen durant tota la vida adulta, fins al punt preocupant de normalitzar-se. Moltes són les frases que, en la meua pròpia experiència com a practicant d'un esport de força, he arribat a escoltar inclús des de membres de la meua pròpia família: "si continues entrenant tan fort pareixeràs un home i no seràs res atractiva", "el gimnàs és per a xics", "els xics heterosexuals volen xiques fines i poc musculoses". Fins i tot en la vida diària, quan he hagut d'alçar dos bosses de la compra no molt carregades, se m'ha oferit perquè m'ajudessin, com suposant i assumint que jo mateixa no anava a poder amb elles.
El mateix he pogut observar en els xics, i molt de prop. Recorde que de menudeta, quan anava a jugar a les nines amb els meus cosins, se'm deia que ells no jugaven a això, que ells ja tenien cotxes de joguet. També, quan em vaig iniciar al ballet i va vindre un dia un xiquet nou, escoltava alguns pares a l'eixida dir "este niño ya sabemos en qué acera está". En el col·legi, així mateix, me'n recorde que altres companys eren reacis a acceptar-nos a les meues amigues i a mi per jugar a futbol: "amb vosaltres no anem aguanyar i sols feu que molestar", deien.
Jo personalment em sent molt afortunada d'haver crescut en un ambient en el qual sempre se m'ha recolzat en tot. Respecte a açò, voldria fer especial menció de mon pare, qui, com a pilot de motos en la seua joventut, sempre m'ha inclós en el món del motociclisme (considerat segons he escoltat a algunes persones, de xics) i des del qual he aprés la importància de perseguir tot el que et proposes, independentment del que diga la resta. A més, també tinc el plaer de compartir un cercle d'amistats dins de l'esport en què es veu clarament com el símil amb intencions despectives "com una xica" perd tot el sentit completament. És així, perquè estic rodejada d'amigues fortes, ambicioses, amb molta determinació, les quals desmonten completament aquesta idea humilliant i de dona débil que, per desgràcia, continua present en les mentalitats de moltes persones i en molts àmbits de la vida.
No obstant això, sé que encara queda molt de camí per recórrer, però a poc a poc, per mitjà de conscienciació i des de l'arma més poderosa que tenim en el món, l'educació, podem canviar açò. Com a futura docent, senc que jugue un paper clau en este procés. És hora de fer quelcom "com una xica" signifique força, determinació, capacitat, confiança (curiosament, tots substantius femenins).
A continuació, adjunte una proposta de sessió per a ajudar a l'erradicació de les creències dels estereotips entre el propi alumnat d'Educació Primària:
Hola Teresa,
ResponEliminaPrimer que tot, enhorabona per la teua entrada. En segon lloc, jo personalment he pogut viure una experiència pareguda a la qual tu vas viure a la classe de ballet, ja que jo practique gimnàstica rítmica i als meus companys se’ls deia el mateix o se’ls tractava diferent, cosa que em donava molt de coratge perquè els jutjaven sense conéixer-los. En addició, la proposta de sessió em pareix molt bona i encertada per a acabar amb els estereotips; la primera activitat pot tenir un impacte important als alumnes per a poder introduir-los en la sessió i conduir-la de certa forma cap a l’objectiu, que és acabar amb els estereotips. Sense oblidar-me de les altres dues activitats que són molt bones també. Per últim animar-te a continuar amb el teu esport, per a mi tens un 10.
Hola Isabel,
ResponEliminaPrimer que tot, enhorabona per la teua entrada. En segon lloc, jo personalment he pogut viure una experiència pareguda a la qual tu vas viure a la classe de ballet, ja que jo practique gimnàstica rítmica i als meus companys se’ls deia el mateix o se’ls tractava diferent, cosa que em donava molt de coratge perquè els jutjaven sense conéixer-los. En addició, la proposta de sessió em pareix molt bona i encertada per a acabar amb els estereotips; la primera activitat pot tenir un impacte important als alumnes per a poder introduir-los en la sessió i conduir-la de certa forma cap a l’objectiu, que és acabar amb els estereotips. Sense oblidar-me de les altres dues activitats que són molt bones també. Per últim animar-te a continuar amb el teu esport, per a mi tens un 10.
Disculpa la meua errada amb el teu nom.
ResponElimina