Tasca 1. ESPORTS I JOCS: ¿TRADICIÓ O MODERNISME?

L'evident influència de les noves tecnologies i avenços en telecomunicacions, els quals ocupen d’una manera aclaparadora una important part del nostre dia a dia, exerceix un paper important en les tendències actuals en el camp dels jocs i els esports. Així, no resulta molt difícil adonar-se’n, que aquelles activitats físiques que entretenien als nostres avantpassats fa tan sols escasses dècades, cada vegada s’allunyen més de les que actualment tenen més presència tant als mitjans de comunicació com els que es practiquen al dia a dia (ja siga a escoles, instituts pavellons esportius, instal·lacions esportives que acollixen competicions importants, etc.). I és que l’elecció dels ciutadans i ciutadanes pel que fa a la pràctica dels esports, majoritàriament està influenciada per allò que se’ls presenta a la televisió o a les xarxes socials.

A més a més, cal tindre en compte altres importants factors (molts d’ells lligats a la tecnologia) que han determinat aquest canvi. En primer lloc, cada vegada més les nostres societats estan esdevenint més globalitzades, i un factor que hi juga un paper important en aquest canvi són el consum d’events esportius, com per exemple, la Champions en el futbol. Com indica Ossorio (2012), l’esport en l’actualitat està associat a aquest tipus d’events en els quals es transmet una filosofía de xarxa global d’interdependència entre ciutadans i països. Aquestes competicions estan finançades per institucions i empreses multinacionals que, de manera mediàtica (altra vegada, influència de la tecnologia), s’involucren en l’estructura esportiva, de manera que traten d’imposar el consum d’aquest producte anomenat “esport”. Resulta curiosa l’ús de la paraula “producte” per relacionar-la amb l’esport. Invita a reflexionar si de veritat hui dia, més enllà del benefici recreatiu i socialitzador que té l’esport, s’hi busca un d’econòmic.

Un altra realitat que es pot identificar pel que fa als esports, és que sembla que tots en  son de totes les cultures i societats, resulta molt difícil distingir el seu punt de partida, on van sorgir, o de quina comunitat en són emblema distintius. Aquestes respostes, pel que fa als jocs, sí que resulten fàcils de contestar, ja que tenen en la seva essència la condició d'arrelament social, emblema d’una cultura,  frut d’una història. Els jocs reflexen de manera molt clara una forma de divertir-se, de reunir-se pel simple plaer de passar una bona estona en grup, sense cap altra finalitat més enllà del benefici recreatiu. No obstant això, desgraciadament, s’estan oblidant.

Són moltes les causes que, involuntàriament o voluntàriament, condueixen a la progressiva desaparició dels jocs al nostre dia a dia. Una d’elles és la poca cabuda que hi tenen a les escoles, sobretot a l’assignatura d’Educació Física. Resulta una llàstima que els docents generalment, no inclouen en la programació contingut que ajude a l’alumnat conèixer els seus orígens, saber a què jugaven els seus iaios i iaies quan no tenien tablets o telèfons mòbils o, simplement, no comptaven amb un club d’handboll, bàsquet o qualssevol altre esport a la seua localitat. 

Cal seriament reconsiderar la introducció o donar més cabuda als jocs tradicionals, ja que són molt enriquidors els beneficis que poden oferir a l’alumnat pel que fa al desenvolupament integral (Lavega, 2011):

1. Plaer de retrobar-se amb la resta: hi ha un predomini de la sociomotricitat front a la psicomotricitat. De fet, se’n pot traure molts avantatges d’aquest benifici ja que, donat la importància del diàleg e interacció en els jocs tradicionals, pot servir d’eina molt interessant per afavorir les relacions enre alumnat de diferents regions i/o ètnies.

2. Plaer de compartir i competir: a diferència dels esports, en els jocs tradicionals hi ha un equilibri entre la designació de “perdedors” i “guanyadors”, inclús hi ha molts que no contabilitzen aquesta distinció. 

3. Sostenibilitat: són diversos els objectes que es poden obtindre de l’entorn per dur a terme els jocs tradicionals. Així, aquests contextos lúdics són un bon mitjà per transmetre temes transversals com la cura del medi ambient, el respecte a aquest i el seguiment de la regla de les tres ‘R’ (reduir, reutilitzar i reciclar)

Jo com a futura mestra, m’agradaria oferir al meu alumnat la possibilitat d’experimentar aquests beneficis, però no d’una manera massa “esporàdica i fugaç” (és a dir, dedicar escasses sessions). Contràriament a això, m’agradaria, en primer lloc, elaborar un projecte que abarque el suficient temps perquè els estudiants assolisquen de manera significativa els resultats d’aprenentatge (objectius). Un exemple podria ser elaborar el seu propi “Llibret dels jocs tradicionals”, en el qual s’hi describiren diferents jocs típics de la seua zona (localitat, comarca i/o província), així com experienciar-los a l’escola i plasmar les seues opinions personals respecte a aquests (si els agrada, si els semblen més divertits que alguns que ja coneixien…).

A més a més, resultaria molt bonic i seria una manera d’estretar llaços familiars, que preguntaren als iaios i iaies pels jocs que solien jugar de menuts, així com la seua dinàmica i les condicions en què s’hi jugaven (de festa, quan arribaven de l’’escola, inclús en context de guerra…). D’aquesta manera, l’alumnat obtindria una visió diferent del context lúdic al qual estarien acostumats.

BIBLIOGRAFIA:

Ossorio, D., (2012). Deporte moderno y proceso de globalización. [online] Efdeportes.com, Revista Digital, (165). Recuperat de https://efdeportes.com/efd165/deporte-moderno-y-proceso-de-globalizacion.htm

Lavega, P., (s.f.). Tradición y Modernidad en los juegos y deportes tradicionales. Últimas reflexiones. Recuperat de https://jugaje.com/es/textes/Tradicion%20y%20Modernidad.pdf

Lavega, P. (2011). Juego tradicional y escuela. Recursos pedagógicos. XIV Seminario Internacional y II Latinoamericano de Praxiología Motriz: Educación Física y contextos críticos. Recuperat de http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/trab_eventos/ev.1415/ev.1415.pdf