Tasca 2. LA PILOTA VALENCIANA: EMPREMPTA PERMANENT O ESBORRABLE?

La pilota valenciana té molta transcendència històrica en moltes localitats de la nostra geografia. A la província de València, concretament a Oliva i La Font d’en Carròs, dos pobles en els quals em senc molt identificada (ja que en un d’ells hi vaig nàixer i en l’altre nasqueren els meus avis), s’alberga honradament l’essència d’aquest esport. 

Segons testimonis de la gent gran que ha viscut allí tota la vida, en especial els meus besavis i avis, és un esport que ha arribat fins els nostres dies amb tanta vitalitat (a pesar dels entrebancs històrics) perquè la gent l’ha estimat. El defineixen com a un esport noble, antic i elegant, que constitueix una de les senyals d'identitat principals de la cultura valenciana. Així, és digne d’admirar que, a pesar d’estar en competència amb altres esports amb molta més repercussió mediàtica, els valencians i valencianes li guarden una important cabuda dins del món dels esports. 

Seguint amb la memòria històrica dels nostres avantpassats, en especial al meu cercle familiar i local, aquest esport ha gaudit d’especial importància a les festes populars. De fet, sempre s’han celebrat partides de pilota per les festes del Crist d’Oliva o per les Falles, com a senyal de fidelitat a una pràctica esportiva que ens representa. En temps de República, els meus avis recorden un moment gloriós per a la pilota valenciana. No obstant, amb l’esclat de la guerra civil, la situació va canviar un poc: les competicions es van suspendre, però, a diferència del què va passar amb altres esports, l’activitat esportiva no es va aturar massa. Un dels pilotaris que ells recorden com a representatius d’aquell entonces foren Xiquet de Quart o Juliet. 

Imatge: Xiquet de Quart

No obstant, en el franquisme sí que es va experimentar un gran canvi que, tal com afirma el meu avi "això ja va ser un altra cosa, va canviar tot", per la qual cosa podríem marcar ahí un abans i un després per a la pilota (que, anys més tard, la reprendrien). El règim, en observar que en aquest esport s’utilitzava el valencià per comunicar-se i considerar els trinquets com llocs on es “manejaven diners”, es va encarregar que la pilota no prosperara. El meu avi també destaca la figura d'un pilotari molt famós de la comarca anomenat Vicent Monzó. 

Vicent Monzó va náixer l'any 1932 a la localitat de la Font d'En Carròs, al mateix poble que el meu avi, qui afirma que "no hi ha ningú en el poble que no el conega". Va començar a donar les seues primeres pilotades al carrer de sant Antoni, on solien jugar tots els xiquets, ja que a penes hi havia vehicles i era la millor forma per entretindre's. La projecció que va tindre Vicent, encara que no tan esplendorosa com la del Genovés, va fer que fins i tot ambdós pilotaris coincidiren i, fins i tot, es guardaren molta estima.

Quan pregunte al meu avi com és que la pilota, a pesar de tots els esports tan mediàtics i entrebancs que ha tingut al llarg de la història, ha prosperat, em contesta d'aquesta manera: "Xiqueta, la pilota valenciana és un dels pilars de la nostra cultura, i si ha arribat "hasta" on estem hui en dia, es perquè la gent l'ha volgut, l'ha tingut en compte i ha sabut evolucionar a pesar de que després aparegueren el futbol o el bàsquet".

Així, en vista de tot el què he aprés respecte a la pilota valenciana com a marca d'identitat de la nostra cultura, puc dir sense cap dubte que aquest esport és un exemple de tradició i evolució alhora, el qual s'ha guanyat a pols ser el nostre representant per excelència.